Alguns Consells si ets nou en la hiperacúsia

Per a combatre la hiperacusia és necessari:

-Primerament comprensió de la familia i després del teu entorn social. Ambdues coses pot costar, si al final no pots o no volen.. ja que es poden quedar entabanats en que la causa de la hiperacúsia és un tema psicològic (problema mental), trenca llaços i fes-ne de nous. Els dolor que experiementem els hiperacústics no és psicològica és física.  La hiperacúsia de per sí ja és un llast, no en vulguis més d'un. No perdis temps ni energies, has d'apendre moltes coses sobre la hiperacusia que t'han d'ajudar d'ara en endavant, centre't en tú. Sí que en hiperacúsia es pot donar phonofóbia, o sigui fóbia als sorolls, però que no us entabani phonofóbia un metge de pacotilla que no sap ni què és la phonofobia ni ha tractat mai a persones amb hiperacúsic amb anterioritat. Dir-li a un hiperacústic que té phonfóbia sense més, sense cap valoració psicològica idònia és com dir-li a un cec que no hi veu perquè porta ulleres de sol.

-Trobar un bon audiòleg que et faci la teràpia TRT (si n'hi ha algun a la zona i el podem pagar, clar) file:///C:/Users/Sei/Downloads/[Pawel_J._Jastreboff,_Jonathan_W._P._Hazell]_Tinni(BookZZ.org).pdf

-Si es pot deixar la ciutat i anar a viure a un poble o al camp durant un temps, per a evitar perdre audició com a conseqüencia dels seus sorolls i evitar l'estrés mental de sentir-se atrapat pels sorolls. Al principi la lesió és molt recent i es necessita fer repòs. Es com les cicatrius, millor curar-la bé de bon principi. En la hiperacusia es produeix una lesió del teixit neurosensorial, és a dir, el teixit nervisós que envolta la coclea ha perdut part de la mielina, una substancia que la recobreix. Interessa el repòs mentres es té la hiperacúsia i especialment durant el primer periode perquè aquests nervis que encara eestan  vius es recobreixin de la millor manera de mielina altra cop.

-Trobar un bon  psicolòleg que et pugui ajudar durant tot el procés, és molt important per evitar recaigudes i un equilibri en l'estat aníimic. Fora bó trobar-ne algun que ja amb anterioritat hagués tractat amb persones amb tinnitus (el pitu). Ens podria entendre millor.

-Jo recomano evitar la sanitat pública, és el que he après. No estàn preparats,  només ho estan els seus medicaments. Es una llàstima que tants incompetents puguin treballar cobrant com cobren i pel que fan o aporten... En el cas que vulguis reconeixer la teva hiperacúsia, sempre i quan et sigui realment discapacitat o invalidant, endavant, estás en el teu dret però... no et serà fàcil. Els malalts sensorials vivim en un món apart.

-*Realitzar enriquiment sonor sempre, a qualsevol hora i dia! Es clau (mireu les webs adjuntes a l'etiqueta "suport".

-Mantenir una bona alimentació per a intentar que es pugui  regenerar amb més facilitat el teixit neurosensorial auditiu (mielina) que s'ha desgastat a causa del traumatisme acústic o durant  les possibles recaigudes. La mateixa mielina que perden els que pateixen demencia senil Es tracta d'una subtancia que recobreix les fibres nervisoses, a menys mielina més sensibilitat, a més sensibiltiat més risc de perdua auditiva. Amb la hiperacusia també es perden fibres nervios, fem el que puguem perquè no es deteriorin del tot...

-Utilitzar uns bons taps i o cascos protectors i o canceladors del soroll.

-Romandre fort, soms pocs els que patim hiperacusia (hi ha graus i graus...) i per tant, estem força incompresos/marginats. A més, la hiperacúsia pot provocar un aillament o deteriorament social, mireu de no quedar-vos a casa molt de temps, l'ho suficient i el necessari si heu patit una recaiguda o sentiu algun tipus de dolor a la oïda.