La inserció laboral d'un hiperacústic

L'ajuntament d'on visc m'adreça al servei d'inserció laboral de la meva ciutat perquè allà hi faci la recerca de  feina ja que estic a l'atur desde fa anys. La hiperacúsia em posa les coses una mica més difícils.

Aquí  em diuen que me'n vagi a Mifas perquè resulta que amb el 33% de discapacitat no em poden ajudar.

A Mifas em diuen que s'han de pensar si em poden ajudar en la recerca de feina ja que en el meu informe de discapacitat hi  posa que tinc un trastorn sensorial i psíquic, es refereix al trastor adaptatiu.  Cal fer un incís, vaig tardar 3 anys per a poder aconseguir el certificat de discapacitat del 33% (quan era incapaç d'agafar una ampolla de plàstic, entre altres), perquè tot i disposar dels informes dels especialistes en hiperacusia els del tribunal de revisió de discapacitat em demanaven que necessitava informes psicològics contundents per a poder arribar al 33%, la hiperacusia no està reconeguda com a malaltia així que només es tenen en compte els problemes mentals.

Doncs no hi havia maneres d'aconseguir el 33% ja que els informes del meu psicoleg solsament posaven "trastorn adapatiu",  finalment  em van dir que em donaven el 33% per la hiperacúsia i  no pel tema mental.
Certificat que em facilita i molt, poder estudiar una carrera  a distància.

Seguint amb el fil, Mifas em comenta que si al final no em poden ajudar en la inserció laboral pel tema del trastorn psíquic (s'estan pensant si m'incorporen a la seva borsa de treballa) busqui feina a un centre de treball amb persones amb problemes mentals.

Repeteixo, les persones que tenim hiperacúsia NO TENIM CAP PROBLEMA MENTAL! Simplement volem que sen's tingui en compte i se'ns ajudi (si es vol) a buscar una feina que poguem realitzar, feina que hauria de tenir en consideració el nostre problema auditiu, ja que no podem pas dir-li al jefe al primer dia: "oh.. és que no puc agafar el telèfon perquè em fa mal la orella", "ui, vigileu les portes o les cadires que fan massa soroll".... etc etc...

No és fàcil adaptar-se a una nova vida, a la vida de l'hiperacústic... però encara és més difícil adaptar-se als que en teoria t'han d'ajudar.  Què coi! no hi ha voluntat d'ajudar, sí molta ignorància i falta de persones eficients i compromeses.