Qui sóc?

Escrit en construcció:

Vaig néixer i visc a Catalunya, la terra que m'ha donat el millor i el pitjor.

 La terra que em va ensenyar a que tots erems iguals, la que em va ensenyar uns valors,  però a la vegada és la terra que un com malalt no em vol reconèixer el meu problema de salut i no té cap iterés en inserir-me laboralment. Una mostra de indiferència cap a mi de part  de les institucions públiques que intueixo que patim tots que els tenim una malaltia sensorial.

Quan treballava de manobra amb el meu pare vaig notar que alhora de picar l'escarpa amb la masseta em molestava el só agut. Aleshores vaig començar a visitar els otorrins de la meva ciutat però sempre em deien que estava perfecte, vaig seguir insistint però sempre tenia la mateixa resposta, e inclús algun otorrí i infermera es reien de la meva insistència i o cabòria, ja que no entenien com podia algú estar tant convençut que tenia alguna cosa que anava malament a la orella i que les proves audiomètriques sortíssin perfectes. Més endavant quan vaig començar a tocar el saxofó vaig notar una vibració i una descompressió a la orella (un só com  "txxx") , o sigui patia una mioclonia estapediana i una disfunció de la trompa d'Eustaqui, però els metges també seguien dient que les meves orelles estaven perfectes i alguns  reien.

Finalment vaig agafar una greu hiperacúsia de la qual no me n'he recuperat i no em recuperaré ja que la hiperacúsia no es cura, almenys de moment. L'hospital em diu que no van tenir negligència ni mala pràxis amb mi i ho justifiquen dient que no hi va haver cap actuació mèdica.(més endavant publicaré la documentació).

He estat anys en els que era impossible de tolerar els sons provocats per: un tancament velcro, agafar una ampolla d'aigua de plàstic, plegar una ampolla de plàstic, posar un forquilla al plat, que et caiéssin les claus al terra.... qualsevol soroll era impossible d'aguantar sense l'ús de taps i o cascos protectors. Actualment molts sorolls em segueixen essent impossibles de tolerar i necessito l'us de taps i cascos protectors per rentar els plats, els clatxons cotxes, sirenes, alarmes dels cotxes, crits dels nens, quan els gossos borden, frens dels cotxes, les motos... (vegeu video il.lustratiu de la portada).

Durant 3 anys vaig insistir en el reconeixement del certificat de discapacitat ja que em semblava normal fer-ho en un país normal, però els revisors del tribunal sempre em negaven el 33% ja que deien que necessitava un informe psicològic contundent, ja que per a ells els informes dels meus otorrins especialistes en hipercúsia no eren suficients ja que la hiperacúsia no està reconeguda com a malaltia i que per tant necessitava un informe psicològic contundent que em donés prous punts per arribar al 33%. Un certificat que m'ajuda a pagar la matrícula d'uns estudis universitaris online.

Finalment el psicòleg, el qual vaig visitar voluntàriament, em va fer un informe psicològic fent-hi constar que tenia un trastorn adaptatiu. Com per art de màgia, al final em van acabar donant un document on hi consta que tinc una discapacitat psíquica-sensorial temporal del 33%, i qui em va elaborar l'informe me va dir que em donavenel 33% no pel trastorn adaptatiu sinó pel tema de les orelles. Segueixo sense entendre-ho.

Estic buscant feina però el servei d'ocupació de la meva ciutat considera que no em pot  proporcionar l'ajuda necessària (m'han derivat a Mifas) però sí que aquest servei proporciona tota l'ajuda, i cada dia, en la selecció de personal per a una empresa privada multimilionària. Cosa que tampoc acabo d'entendre ja que jo sóc de la ciutat, cobru el PIRMI (420 euros al mes), visc sol i crec que em mereixo també una mica d'aquest esforç i voluntat que destinen per aquest tipus d'empreses. Penso que no es pot anar carregant i saturant MIFAS o altres entitats així tan fàcilment.

A Mifas, em diuen que s'han de pensar si em poden incloure en la borsa de treball ja que en el meu certificat de discapacitat hi consta que tinc un trastorn adaptatiu, per tant un trastorn psíquic, i ells em comenten que solsament insereixen laboralment a persones amb una discapacitat física.  A Benestar social tenen una borsa de treball, però per entrar-hi has de passar pel psiquiatric i sincerament no ho crec necessari i imprescindible.

Així doncs, encara no sé a qui recòrrer perquè m'ajudi a inserir-me laboralment.

Si la llei ens emparés, i la hiperacúsia estigués considerada com una malaltia, si tinguéssim polítics i  personal funcionari competents   els hiperacústics deixaríem de viure en la marginació social i amb l'estigma de malalta mentals.

 A veure si amb el temps soms capaços de corretgir aquesta ignorància i aquesta falta de voluntat.